martes, octubre 26, 2004

Finalmente...

Las heridas cicatrizan, se esfuman los tabúes y los amigos vuelven a estar en el lugar que no debían haber abandonado.

Las lágrimas, el tiempo y quizá un poco también la distancia, sin duda, ayudan a curar esas heridas. Pero todo eso se olvida para dar la bienvenida a quien nunca quisiste despedir.

"Ei Àlex, on has estat? T'he trobat a faltar...."

(k)

1 Comments:

Anonymous dice...

hola guapi!! Jo tb me n'alegro molt d'haver tornat a trobar-te, tot i que per feina o per altres coses ja no ens veiem casi mai ...

Un petonarro preciosa (K)

14:23  

Post a Comment

<< Home